Ves al contingut principal

CREMO L'ULL

del bloc de la Maite Salord

 
Cremo l'ull dins del ble.
I el ble dins de la llum,
i el cos en el paper
en parla morosament.

I en tot combustible,
com l'ara i l'aquí.
I sempre viceversa.

Tant et conec com la fosca,
com la nit que he après 
a ensinistrar. Com la mà.

Aquest vers il·lumina 
la línia del llavi que es fon...
L'aritmètica eterna de l'U.
De l'u i jo...

Comentaris

  1. La veritat és que si aprenem a ensinistrar la nit, el cos i el paper ens trobem sempre amb l'U, si vols amb la unió mística amb el tot.
    Molt bon poema, perquè en el fons i amb sentiments inconscients tots ens coneixem i comuniquem, o gairebé tots.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. El misticisme que a cops em segresta i em fa escriure així...

      Un petó.

      Elimina
  2. Si pensàrem més en l'u el món funcionaria millor, segurament.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Dins teu el cor i el cervell poden ser u. El gaudi és immens.
      Però som humans...

      Elimina
  4. Es la tardor o que fa dies he quedat atrapat amb una idea unica . Porser lódi i l´amor forman part d´un amateixa cosa . Em qued però amb la meitat , amb l´escaufor perque la venjança ja sabem que es menja freda.
    Salut i escaufor . Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu ble escaufa lluny. Les teves paraules també, sempre.

      Un petó ben sincer.

      Elimina
  5. Em costa d'entendre...
    Potser es una mica críptic o potser soc una mica idiota

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, home, mai de la vida, amb aquells poemes teus tan reals... La Cantireta, que se'ns posa mística, i costa de trobar-li la connexió... :0)

      Petons, maco.

      Elimina
  6. S'ha de mirar que el ble cremi bé per aconseguir una bona combustió, sinó els versos no il·luminaran, i la nit serà molt fosca...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En nits fosques, dues espelmes. La meva i la de l'amor.

      Petons.

      Elimina
  7. Respostes
    1. Gràcies, tot i que de vegades em costa...Però vosaltres dieu, que trobaré el ble, i el refaré...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX