Passa al contingut principal

CHAMPIGNONS

Claude Monet, Esmorzar a l'herba (secció dreta), 1866


"I ara el verb... sí, vós, Messieur Action... us despullareu els peus i us posareu entre Madame Adjectif i Mademoiselle Conjugaison... amb una mica més de gràcia, si no plou.... Et vous? Qu'est-ce que c'est?.... Non, pas du tout!!... Messieurs LaBeuf i Bourguignon, una mica més de verve... No, ara no vull una tassa de verbena....I les champignons? On caram tenim els champignons? Ah, vós els teniu dins dels pantalons?... I vós, Madame Subjonctif, què feu mirant-vos aquesta ombrel·la amb aquestos ulls de corder degollat?... Ah, que us volen fer una próposition inconvenient?.... Mira, aquestes figues fan bona pinta...NO, VÓS NO, Madame Chastity, no vull que us tragueu... la mouche du coche... Mon Dieu!!... quina costella... cotilla....ais, no l'acabaré de pintar mai, aquest quadre... Que si vull anar a plegar escargots amb la Margot?... Ara mateix hi vaig.... Tenim pa?.... Ho dic per deixar molletes... Al camí no, dona!!.... Un peu d'imagination, cherie...Sí, pensava dir-li "Déjeneur sur l'herbe"...."

Participació sense possibilitat de recuperar el seny a Relats Conjunts.

Comentaris

  1. Jajaja... Una escena totalment esperpèntica com a mi m'agraden.

    Molt bo!

    ResponElimina
  2. Que en són de bonics els impressionistes...

    ResponElimina
  3. heheheh! molt bo cantireta!!! una escena que impressiona de debò!!! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se veurà més tard, amb la desaparició de la part del mig :DDD

      Elimina
  4. HOoO!!! Fantastique!! saps que bona qu'es l'aigua de carreretes per a fer l'arrós?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara penso en tallar el trànsit per a que l'arròs agafi cos... Ais :DD

      Elimina
  5. Respostes
    1. Jo també. De la pocasolta que em pren les idees al bloc :DDD

      Elimina
  6. Cherie, a toi, l'imagination ne te manque pas...

    Un plaer llegir-te, noieta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc una vida força estratosfèrica... Merci à vous!!

      Elimina
  7. més que xampis deuen esser bonguis . Molt rebé . jajajaja

    tot i no saber frances l´humor es universal .

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que no eren micòlegs certificats... Però ja se sap, vas a buscar bolets i trobes gambes :DDD

      Ais, m'agrada que rigueu amb mi.

      Elimina
  8. Respostes
    1. Ja veus... Tothom serveix, fins i tot Messieur Claquette, que dirigia i pintava el quadre....

      Elimina
  9. Mecatxis! i a l'escola d'idiomes ja han tancat la matrícula...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt malament, matricula't de japonès... Et servirà per menjar sushi amb accent :DD

      Ptons!

      Elimina
  10. la ropa, la poesía mderna..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la poesía tiene la culpa de que los del cuadro no sepan cómo comportarse. La ropa, también, claro :D

      Bienvenido!

      Elimina
  11. Tot i que conec com les gastes SEMPRE EM SORPRENS!!!
    :D

    ResponElimina
  12. Amb lu fàcil que és pintar una nature morte! :)
    Aquests personatges de Monsieur Action, Madame Adjective i Mademoiselle Conjugaison m'han fet molta gràcia, els has de fer sortir a més relats, eh? Bisous!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Madame Adjectif li agraeix l'amabilitat amb un regal: vous êtes fantastique ;)

      Bisous d'ours! :D

      Elimina

  13. Genial, genial, genial i esbojarrat!
    Fa falta que ens traguem la cotilla i riure més, riure molt!

    Chapeau madmoiselle Cantireta!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mon chapeau est un peu petit pour ce commentaire si généreux...
      Merci bien, Helena! :0)

      Elimina
  14. El teu escrit m'ha recordat aquelles cnverses de la burgesia francesa que sembla que va substituir la noblesa, però amb tots els seus gests i tics, una substitució que perdura fins els nostres dies.

    Molt bo

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me fas feliç, Vicent. Moltes gràcies.

      Un petonet urgellenc!

      Elimina
  15. Jjajjajajaj!!! No entenia res! L'he hagut de llegir tres vegades amb els ulls ben oberts per si és que em deixava alguna paraula o què... Encara no sé si a hores d'ara l'he entés, però suposo que per l'absurditat de tot plegat és pel què m'ha agradat... Jjajajaj!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És absurd, vital i descomplicat. Sovint la vida és així, tot i que no ho sabem veure...

      Gràcies, Susanna, per passar per aquí. Ets a casa teva. Un petonet.

      Elimina
  16. jajajaj! Boníssim! M'ha agradat molt!!! Absurd, com la vida mateixa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi tant, m'has tret l'adjectiu de la boca. Però a canvi hi has dibuixat un somriure sincer.

      Gràcies, preciosa!

      Elimina
  17. Boníssim, m'he fet un fart de riure!!

    ResponElimina
  18. o la lala ....sort que l'he vist i llegit c'est magnifique!

    ResponElimina
  19. J'ai deux mots: IM - PRESSIONANT.... oui, oui, très bien.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars