Passa al contingut principal

Cantireta a Bar-cel-ona, 1º part

Lo culpable ;)

Són les 6 del matí. "Cantireta... tens trobada...amb lo lavabo... i amb l'Alsina...tanca el despertador...que si s'aixequen, la feinada sirà fer-los adormir... i lo gat..." Temperatura a l'exterior, és a dir, fora del llit: 16'6ºC. Sí, és una hora inhumana per una trobada blocaire. Però és el que té viure a les quimbambes, o sigui, a 130 km de Barçalona, també coneguda pels guiris amb lo nom de Bar-cel-ona. Doncs això, que m'aixeco, etc etc (no voldreu pas més detalls, eh??) i a les 6:50 am estic com un clau a l'estació de busos de Targa (Tàrrega per als forasters), disposada a gastar-me 26'5€ en un bitllet d'anada i tornada. Perquè tornar és vital. Per explicar la peripècia, més que ré.

L'Alsina-Graells, també conegut com a Rufes ;)

Bé, ja són les 9 del matí. Posem a la Cantireta a Barcelona, davant d'un banc molt cèntric i molt pompós, per a trobar-me amb la Glòria. I vet aquí que deixo penyora a la ciutat: me xurimanguen la bufanda més xula que tinc, que cau i passa a altres mans (i potser a una altra vida menys entretinguda que la meva...o sí?). Apa, quina gràcia. Bé, anem a fer un cafè/tallat/entrepà-embolicat-com-els-que-fa-la-mama/suc tret d'una botella de vidre/primera excursió a cal Roca... i mos disposem a travar coneixença BREU però INTENSA amb els éssers humans que no se dixaven veure a la superfície, més que ré perquè estaien tots atapits
al M-E-T-R-O...


(Pausa per a la publicitat, la rentadora, un cafè, una dutxa... un petó o dos... un furgar-se el nas, lo que vulgueu)


Dos estacions més tard, sortim naltres també a la superfície. Barcelona continua tan plena de grafittis com a sota, i amb la quantitat més gran de pixarades de gos/humà que he vist mai per quilòmetre quadrat. I, tris tras tris tras, amb pas decidit tot i l'hora que és, fem cap (=hacemos cabeza) a Las Golondrinas ("i aquest que recita Bécquer, que fa??") amb la companyia singular i molt atractiva de lo Rafel, lo Fra Miquel, la Gerònima + 1, la Sílvia, l'Helena, la Glòria i servidora, que no callarà en tot el dia ni que la subornin.

Lo Mar... OHHHHH!!!


A l'hora assenyalada (veieu aquest enllaç) apareix un xicot molt decidit, que ens farà de guia per la ruta literària dels poetes que han parlat de Barcelona. Comencem pel port, amb l'estàtua d'en Joan Salvat-Papasseit, i la lectura del seu poema, "Nocturn per a acordió". M'esgarrifo de tanta bellesa, del dia que ens fa, dels amics al meu voltant. I penso: "Quina felicitat, quina gran sort, quina meravella saber-se viva per gaudir de moments com aquests...". Recitava la Glòria, sabeu? Una passejada de 3 hores entre Salvat-Papasseit, Guimerà, Pere Quart, Joan Brossa, Maragall, Russinyol.... amb l'alternança entre comentaris nostres, l'experta i molt entretinguda visió de la literatura i la història del nostre guia, i la recitació de poemes per part de tots, amb aplaudiments inclosos. També vam haver de fer pauses, clar... és el que té caminar tant, que fa funcionar la bufeta a tutiplén...

Fi de la primera part.

Comentaris

  1. "Quina felicitat, quina gran sort, quina meravella saber-se viva per gaudir de moments com aquests!!" Vaig pensar exactament el mateix mentre quan la Glòria llegia el primer poema. I després, també, al llarg de tot el recorregut i dinant. Va ser un dia molt molt bonic.

    (Quin bé de déu el Rufes, m'ha deixat bocabadada)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha un llibre escrit sobre aquet Rufes, que se diu "L'abominable crim de l'Alsina Graells".

      Te'l recomano, xiqueta ;))

      Elimina
  2. Estic encara en els núvols pel record del dia tan meravellós que vaig passar amb tots vosaltres.
    Tot perfecte: Els companys, maquíssims.
    el dia, preciós.
    el guia, un pou de coneixements,
    el dinar...bé això ja ho seguirà explicant la Montse!!!

    ResponElimina
  3. Vaig pensar amb vosaltres tot el dissabte!! Me n'alegro que hagués anat molt bé la trobada i torno a dir que em sap mooooolt greu no haver pogut venir!!! Una abraçada!

    ResponElimina
  4. AHHHHHHHHH quina enveja punyeteros .
    Esper amb deli sa segona part.

    p-d o em toca sa loteria d´aqui a cap d´any o atrac un banc ...o tres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porta passamuntanyes, que queda millor (mitges negres no, que algunes no tapen ré)

      Un petó al nas!!

      Elimina
  5. Quines trobades???
    Ho sent, sóc tafanera per naturalesa i vaig a Barcelona cada dues setmanes a veure el xicot.

    Els meus viatges cap a Barcelona solen ser més complicats. Quan arribe a casa del xicot tinc una mala folla a sobre impressionant...

    Una abraçada, bonica :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Naltres som del partit dels PoCaSolTaES, o sigui, Pocs i Carinyosos i (algun) Solter, Tàcticament Espavilats i Somrients. O sigui, uns solets!! :D

      Elimina
  6. Jo abans d'açò de la xarxa pensava que només es podria fer tertúlia literària en viu, com a les trobades, gràcies que hi tenim la xarxa, per aquesta jo en faig la meua, i mira que m'agrada, amb tots vosaltres, però també trobe a faltar la viva, vaig anar fa un parell d'anys a Godella a veure un recital d'un amic valencià que escriu a RC i m'ho vaig passar bé, però a mi el que m'agrada és això la tertúlia.

    Una abraçada i que ho passe molt però que molt bé, bons desitjos des de València de

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Godella mos cau lluny a tots... Ostras, i no tens parents a Tortosa? Ais!

      Abraçadetes!

      Elimina
  7. Us ho vau passar molt bé punyeteros/es! Perfecte!
    Ara a esperar la segona part ... que haureu fet?

    Aferrades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res de l'altre món: xerrar pels descosits i espatllar la gola mentre intentem arreglar el país... O era a l'inrevès?

      Un bes.

      Elimina
  8. Quina enveja!...però que bé que us ho passéssiu tan i tan bé! Un petonàs!

    ResponElimina
  9. Descobreixo que a més de poeta ets una boníssima cronista!
    M'ha vaig passar molt bé, jo també.
    Fins la segona part :o)
    B7s

    ResponElimina
  10. També em va agradar molt, i se'm va passar volant! I he pogut descobrir blocs nous!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que fossis feliç. Jo en vaig ser molt.

      Blocs... tants com estrelles al cel!

      Elimina
  11. Veig que en vau treure molt de profit, de la trobada blocaire...Suposo que a la segona part hi haurà el menú inclòs per fer-nos dentetes golafres, que de les poètiques ja n'hem tingut un bon tast...
    Ai, l'Alzina Graells, quants viatges no hi hauré fet...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què hem de fer perquè vinguis? Dona, que som gent de pau!

      Petonets.

      Elimina
  12. Quina trobada i quina crònica!

    Estem frisant per la segona part. ;)

    Una abraçada

    ResponElimina
  13. una crònica estupenda cantireta.....em sap tant de greu haver-me perdut la gran trobada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. JO vaig aparcar els exàmens... i mira, quina cara faig ara! (de poc remordiment, hehehe)

      Elimina
  14. Com a cronista també ets una meravella.
    Jo, entre Joan Brossa i Russinyol, s'em fa la prossa un bunyol, que puc dir si vam arribar a l'hora dels macarrons.

    Un plaer haver-te conegut, i poder donar forma a les teves paraules i mirades en companyia de gent interessant.

    Un petó.

    ResponElimina
  15. Respostes
    1. I mira que vam intentar convocar-te en plan "ouija"...!! ;)

      Ais, i tanta il·lusió que em feia veure't! (snif, snif...)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars