Passa al contingut principal

PERFECTAMENT RECORDO...

Tàpia amorosa ;-)

Perfectament recordo que venies
pel carrer de la mar, amb foc als ulls,
quan em veieres en el fosc on t'esperava.
Sense dir res vàrem anar a un carrer
del vell raval, terrós i pedregós i rost,
i, allà, contra la tàpia d'un hort ens abraçàrem
sota la nit, de pressa, no fos que ens veiés algú;
i quan el goig fou caçat fins a l'esglai convuls
vaig sortir del teu cos i ens vam separar corrents,
i més tard ens trobàrem i ens vam mirar com si fóssim
uns altres, ja per sempre units.

Joan Vinyoli, "Vent d'aram"

Educaula62
Col·lecció Educació 62
Barcelona, maig del 2015


PS. Benvingudes siguin les parets de tàpia, i els camins, que callen els cossos que estimen...


Comentaris

  1. Gran Vinyoli!
    Vaig sentir aquest poema recitat per la Mercè Sampietro i em va atrapar.
    El tenia a punt per posar-lo al blog al setembre.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Glòria,

      Posa'l, sisplau. El vindré a comentar com es mereix. La Sampietro...ostras, quin calfred!

      Gràcies ;-)

      Suprimeix
  2. Gran Vinyoli...com diu la Glòria, i és que s'ha de ser un mestre per descriure tant acuradament un.....aquí te pillo aquí te mato.....que fins i tot la tàpia en va gaudir

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De l'embranzida les pedres es van fer de pa de pessic. El morter es tornà sucre. I ells dos, cullera i plat de postres.

      Petons!

      Suprimeix
  3. A més de la bellesa del poema, aquesta tanca té una bellesa molt segarenca...
    Petonets.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars