Ves al contingut principal

CONTRICCIÓ



Els infants tenen maneres de fer veure la veritat als adults, sovint de manera força efectiva i molt duradora en el cervell. Les meves balances són de paper, sovint s'humitegen per un costat i haurien de ser sempre fidels al seu centre, que sempre, i a pesar meu, sóc jo. Cal ser-hi per a tots dos, cal fer-los costat sempre que es pugui, deixar de dormir tant, prendre decisions al seu davant, reflexionar amb els sentits desperts, fer balanç del que fem i esperar que ells hi diguin la seva. Són infants, però no rucs. Són projectes d'adults, però tenen veu i vot en la nostra vida futura. Filla, la mare mai et traïrà. T'estimo molt, Beatriu.

Comentaris

  1. Guarda aquest escrit per a quan pugui copsar la immensitat del què li dius el pugui llegir i saber la incondicionalitat amb què una mare pot arribar a estimar una criatura seva.

    ResponElimina
  2. Una de les feines més dures. La paternitat/maternitat.

    ResponElimina
  3. Han de saber que ets allà, i estic segur que ho saben. Fer-los partícips de les decisions és un bon començament. Però molts cops les hauràs de prendre tu, encara que siguin impopulars.

    ResponElimina
  4. I això serà així per sempre més..

    bona setmana tingueu

    ResponElimina
  5. La Beatriu entendrà que la teva balança de paper, que sovint -com dius- s'humiteja per un costat, té un bon plateret on ella hi té un pes específic únic, genuí i intransferible.
    Una abraçada per a tu, i una per la Beatriu.

    ResponElimina
  6. un escrit preciós. estic segura que ser pare o mare és dificilíssim i d'això me n'he adonat amb el pas dels anys. I tot i que sempre sabem que tenim els pares al costat, no hi ha res més bonic com que t'ho recordin, així perquè sí, perquè és bonic dir aquestes coses.
    I per cert, molt xula la cançó, tb! :)

    ResponElimina
  7. Transmeto els vostres sentiments cap a la meva filla, jo us dedico uns aplaudiments d'agraïment ben sincers.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX