Ves al contingut principal

ECONOMIA DOMESTICADA

Els euros que fan el matalàs de les seves il·lusions s'han convertit en confetti. Les monedes ja no li dringuen a les orelles, els cèntims cauen dels arbres com la tardor imparable, i els papers de coloraines li semblen cartolines per fer-ne sanefes i penjar-se amb elles. No demana el rebut al banc, tant li fa el somriure estrafet del caixer al taulell, tots dos saben que cal treballar per morir menys pobre. Els extractes li resulten incòmodes, buida els deutes en xeringues de mil·lilitres i després en ampolles de vidre al mar, què en sabran els peixos d'economia? Talla  amb regle les peles de les magranes, escapça i dosifica els grans de mandarina, tot ho esbocina per a que perduri en l'eternitat de la seva misèria.

Comentaris

  1. "...cal treballar per a morir menys pobre". M'encanta!

    ResponElimina
  2. Davant d'això poca cosa es pot dir. A aguantar com es pugui. Els que estem domesticats som nosaltres.

    ResponElimina
  3. Amb xeringa o amb ampolla de vidre, ets una gran artista.
    La mandarina és bella.

    ResponElimina
  4. Et convido a fer uns còctels. Uns còctels molotov, que és el que toca avui en dia.

    ResponElimina
  5. Estem morts.
    Només manca el certificat.

    Petons.

    ResponElimina
  6. Ningú es fa ric treballant, però almenys serem menys pobres... Anims Cantireta que tot el que baixa... puja!!! o era al revès? ...

    ResponElimina
  7. Jo crec que és l'economia la que ens està domestincant a nosaltres...

    ResponElimina
  8. Sí, nois, som titelles en mans de l'eurozona, però hem de resistir. Un petonàs a tots!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX