Dilluns. Tornem a tenir boira, com ahir i abans d'ahir, i el dijous. Vivim en estat de boira hivernal, com enlluernats per la claredat difusa d'aquest país meu. Quan el sol es pon i la boira del paisatge s'eleva lleugerament de terra, es podrien escriure poemes amb la velocitat del pensament. El sol només és un record, un pont de sospirs entre la llum del dia i els contorns desdibuixats de la nit. En aquesta boira he nascut, he estudiat, he escrit versos deplorables, he fet esqueixos de mi mateixa i m'he maleït mil cops. Quan la boira s'aixeca m'he d'estudiar de prop, sembla que hagi crescut amb la humitat interior.
11 cantirers amb opinió:
Salutacions des de les Garrigues-Lleida, terra on també coneixem els dies i dies de boira interminables :)
Des de Torelló, salutacions d'un emboirat interior.
Porto un fanalet per veure-us millor... ah! sou vosaltres! :)
Deu ser dur.
Molt.
Petons.
diuen que la boira es com la sogra....quan s'envà fa un dia perfecte...;)
i jo que l'enyoro quan no hi és... necessito de la boira per viure l'hivern, necessito de la boira per tenir motius de dir: quin fred avui!! I és que la boira forma part d'unes vides... d'unes quantes vides.
Tot i que avegades també va bé que "s'escampi" i que surti el sol i poder fer el llangardaix tot buscant aquella escalfor que la boira no dóna.
Petons!!
I jo que no sé viure sense tramuntana...
Ho hauràs fet tot...menys escriure versos deplorables!
M'agrada la imatge de fer esqueixos de tu mateixa. El nou poemari de la Joana Navarro es dirà Esqueixos.
Ai La Boria!!! com m'enyoro de la Boria .Si pogués me n'aniria a l'entranya de la boria i em faria lo longuis tot lo dia!!!!
Jo estic entramuntanat i tu ... enboirada.
Són dos estats ideals perquè neixin les paraules.
Bona nit Cantireta.
Publica un comentari