Ves al contingut principal

MONTSERRAT ROIG

El meu sogre em va deixar "Els catalans als camps de concentració" perquè el llegís. Ara me'n penedeixo, no ho vaig fer. Recordo, això sí, el seu posat ben seriós quan m'explicava que alguns dels que hi sortien ell els havia conegut, i que el llibre era una mostra d'amor cap als que havien patit aquella crueltat sense raó de millora del món ni de l'enteniment humà. Si ella era feminista, jo també en sóc. I si serveix de res ser empàtica, n'he estat des que el món que conec em troba dempeus i desperta. Ah, i jo també sóc Montse, i tinc el roig de la passió i la veritat a la sang.

Comentaris

  1. Segur que sí!
    I estàs a temps de llegir-lo!

    ResponElimina
  2. Deixaré de llegir exàmens, pues... Igual em millora la salut. Gràcies per la idea, FANAL!

    ResponElimina
  3. Mai és tard! I aquesta és una bona ocasió per llegir Montserrat Roig!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX