Ves al contingut principal

NO SÓC UNA PEDRA

Saps? Jo no sóc una pedra. Sóc un úter antiquíssim, ple d'ammonites, sec de maregassa. Sóc els punys de la Terra que furguen, preguen per la pluja de tardor. Sóc colònia de líquens timidíssims, sóc geològicament ritme i melodia, capçana d'homínids, so gutural vora la primera espurna dels vostres ulls simiescos. Sóc el dia i la nit i els migdies i els capvespres aquí resumits, i la paleta del pintor abstracte, i el pigment primerenc de la retina. I també, ben secretament, les muralles defensives dels retrets, i les parets de les illes secretes, i els envans del plaer vergonyós. Cavitat, cove, cova, cau. Narius sense ulls per veure on cal olorar-me. Em mantic ferma. No sóc res del que tu veus, tot encara és dins meu, els planetes, la sorra del mar, tu mateix.

D'una imatge del bloc de l'Alba Pifarré, el meu segon regal, a http://albapifa.blogspot.com/

Comentaris

  1. Mira amb més ulls que els teus, veuràs una realitat més complexa.

    ResponElimina
  2. M'has convençut.
    Molt més que una pedra.

    Petons.

    ResponElimina
  3. sempre he pensat que els homínids, per aquí a les nostres terres pedregosses hi havien d'estar de primera! Qualsevol cosa que sembli una cova, un cau... mereix de la nostra atenció.

    és una meravella això que fas Cantireta! Estic contenta! Moltes gràcies de nou!

    ResponElimina
  4. JOSEP: calia ser poètic. Podria ser realista, però la foto és molt maca per ser dur. Gràcies per fer-me tocar de peus a terra.

    TORO: divago massa, però t'agrada. Serem semblants? Petons, també.

    ALBA: Gràcies, sempre m'han agradat les pedres. El vaig refer fins a trobar-lo perfecte, el text. Tot i així, sempre hi ha qui diu que com la platja, res... Què hi farem! Un petó ben sincer.

    ResponElimina
  5. "i la paleta del pintor abstracte": amb això sí que vibro!

    ResponElimina
  6. HELENA: pensava en tu mentre escrivia aquesta línia ;-)

    ResponElimina
  7. M'he quedat de pedre. Ets una filadora de paraules.

    ResponElimina
  8. ALYEBARD: tu em fas sorra amb alguns dels teus escrits :)

    ResponElimina
  9. I amb tantes textures, formats, densitats i interioritats com qualsevol ésser complex d'aquest món inanimat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX