Ves al contingut principal

REDUCCIÓ

És clar que ens agrada                                                
la vostra simplicitat:
la del rèdit i els béns
que no saben balar.
Al cap i a la fi, cada cop sereu
més transparents, més fins,
talment com paper de seda,
on calquem al mil·limetre
la vosta dimensió en centaus.

Què ximples sou si creieu
que el cel és de plàstic inoxidable!

Montserrat Aloy i Roca
20 de juny de 2005

PD. Rescato d'una llibreta vella les al·legories de la meva riquesa material, aquí esdevinguda espiritual i poètica, i fins i tot premonitòria.

Comentaris

  1. Tinc molta fe, Montserrat. I espero, doncs, no haver d'immolar-me en aquest cel d'acer inoxidable i tan ensopit dels finíssims portadors de crèdits. Si mai hi caic, porteu, si us plau, tots els meus cants i un ram de flors vermelles a qui tant he estimat.
    Quan guanyem el combat.

    ResponElimina
  2. hola cantireta, des de que vas passar la porta del meu bloc, de tant en tant trec el nas al teu bloc de vegades fresc de vegades punyent
    no he dit paraula fins ara (quin atreviment!) perquè està per damunt de les meves capacitats descriptives, però sàpigues que de tant en tant
    soc aquí airejant-me, que falta em fa.

    ResponElimina
  3. JORDI, MONCAT, FANAL: campana a l'entrar al banc, per si s'incendia el plàstic i ens intoxica. Gràcies per ser-hi. Abraçada sense interès :D

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX