Passa al contingut principal

ANTAVIANA





Aquests mots, que ara 
em desvesteixen
al besllum, 
volen nuar-me a tu.

No m'hi resistiré. Però caldrà
tornar a llegir entre línies,
i entre dermis especiada
i cartílag olorós, embolicar-t'hi.

Ser regal, com antaviana.

Des/embolicar, tacte, vista, olfacte. Complicitat. 

Comentaris

  1. I convertir la vida en un regal sempre que es pugui.

    ResponElimina
  2. El major regal d'una vida potser siga el de l'amor, i sobretot quan l'amor ja no és això que diuen un volcà, sinó que es deixa arrossegar suaument com el sol del matí.


    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que fa créixer en abundor, i produeix flors de vida.

      Elimina
  3. gracies Van!!!! No se quantes birres dec al vell de Belfast!!!

    ResponElimina
  4. Un dia em van regalar una Antaviana ben embolicada...Desfent el llaç ja era feliç...
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquella tremolor als dits en agafar el nus del llaç...
      Petons.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars