S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 31 de desembre de 2013

DESGEBRAT, NÍTID

D'aquesta "mossa" que aprecio... Thanks so much! :-)

A sobre la catifa de tarquim
la granota canta l'enyor d'un bes.



I tornarà la boira a la meva terra, que també és la teva. Resseguirem els camins per on ens fem fidels a l'essència, que són els mateixos dels cossos que la fan present, i sobre la pedra esmicolarem el dubte. Regalem-nos temps entre els dits, o en paper...tot queda escrit a la pell i als ulls. Bon 2014, desgebrat, nítid. 




dimarts, 24 de desembre de 2013

Nadala

(...) Com una flama, que no és poc,
com l’harmonia que és d’enlloc.

Joan d'Irlanda




Sigueu llum per als que tinguin el cor apagat. Paraules per als que no saben o no gosen parlar. Braços per als immòbils de pensament. Sempre generosos amb els que no tenen ni un alè on aixoplugar-se, perquè potser estan a punt de perdre-ho tot. Estimeu. Només tenim allò que donem, sense esperar res a canvi.

dilluns, 23 de desembre de 2013

BONDAT

Serguei Ivanov, Negociació al Campament dels eslaus orientals, 1913

- Ivan, tu creus que ho vas entendre bé? Que me vas dir d'unes senyoretes...
- Xsst! Calleu!  Vassily Assananief, què murmureu?
- Res...que jo havia entès "Bondage"...i que vós no sou el meu tipus. A mi m'agraden més altes i rosses, i sobretot sense barba i amb clau. Del "Sí o sí". Vós ja m'enteneu.
- Vassily Assananief, sou aquí per la bondat del govern amb els esclaus...
- Tantes classes de francès per a no res...
PD. Relat a la manera russa, o sigui, amb la rialla glaçada a la boca mentre de fons sona el que sentiu:

diumenge, 22 de desembre de 2013

PONIEGU (50è aniversari d'una coral)

Avui la coral infantil Mestre Güell celebra, amb un concert de cloenda, els actes del seu 50è aniversari. Jo, entre altres ex-cantaires, estaré entre el públic i després a l'escenari. Aquesta meravella en serà una, de les 3 que cantem. Espero que us agradi.



Cantar…com si fos fàcil. Mirar-se’ls de lluny, com procurant fer-se invisible, com si fos possible no formar part del grup un cop has començat a emetre sons. Ja no ets tu, ets una campana que vibra, un diapasó que sap calibrar la diferència entre el semitò i el bemoll, entre l’alegria i la tristor. T’aprens la música com t’aprens les taules de multiplicar, ara diem “cavall”, ara “cadira”, ara “esquirol”, i la lletra entra suaument, com les carícies dels pares abans de dormir dins del llit, com els rajos de sol a l’hivern, sense fer soroll, i s’hi queden. La música es complica, i la lletra esdevé poesia (ah, no ho sabíeu?, sempre en són, de poetes, els músics…) i tu creixes entre els compassos i els teus companys de cor. Tenies 5 anys al començament, després són 7…9…i marxes de casa, un cap de setmana, amb les partitures al cap, a cantar prop de Barcelona. “He vist el mar, i la Rambla, i Colón!!”, dius per telèfon, emocionada, als pares, que reben la trucada com si la fessis des d’una estació espacial. Als 12 et donen una flauta i t’encarreguen una missió: cuidar-la, netejar-la i bufar-la. Per treure-li els mals esperits…els teus i els del món. No hi ha volta enrere. Saps cantar, saps llegir una partitura, saps com tornar el vent en melodia. Has après a treballar en equip, a prendre decisions, a dirigir i a respectar els companys i a fer cas a la persona que dirigeix. Sí, FELICITAT és la paraula. Per a mi, cantar i fer música són la felicitat feta realitat. I, com va dir Shakespeare, “Si la música és aliment de l’amor, doneu-me’n un excés, de manera que, sadollant-lo, l’apetit pugui emmalaltir i morir.” Gràcies per haver-me deixat experimentar tantes coses.

dimarts, 17 de desembre de 2013

ANNA GIBERT




El color. No és el batec que el delata... però talment un raig de foc en tres ventricles. A la mà, el pes de l'ànima. Arriba't a aquest gris dividit, i fonem-nos-hi. 

pd. Fotògrafa recent coneguda, té obra a Tumblr. Properament, una altra foto amb peu ;-)

divendres, 13 de desembre de 2013

TONYINA

www.alternatilla.com


Porta molta estona mirant-se-la fixament. Ha estat practicant amb el gos, amb el bric de llet, amb la manta...Fart de tenir les parpelles tibants durant tanta estona, i de que se li assequin els conductes lacrimals, a més del perill de ser atropellat per un aspirador amb tendències Màrmquez, i de que la tia Lurdes (qualsevol dia li farà la cirurgia-non-stop...) el confongui amb una taca i el ruixi amb lleixiu (això de ser negre no dóna bona sort, i que els anglesos s'ho facin mirar), omple el diafragma d'aire, i amb la boca ben oberta articula un "MIAU!" ben sonor i llastimós. La telequinèsia no funciona amb la tonyina fresca que l'amo té guardada a la nevera. "Ben pensat...potser que me mengi el ranxo...la llauna aquesta fa dies que la veig entrar i sortir...."

dimecres, 11 de desembre de 2013

Plurai, ai, ai


 Plural de "bé": "molt bé". No cal ni aplaudir :-)) Ploru de riure.


dimarts, 10 de desembre de 2013

BEATUS ILLE...

Del bloc de l'Alba Pifarré.

Beatus ille ...


Benaurat aquell qui  és afable
sabent incerta cada cosa,
qui amant la bellesa no gosa
fruir en excés l’insondable,
qui reté el gest d’un somni amable
com el breu esclat d’una rosa,
qui estima el que és ver i immutable.
Benaurat qui del temps reneix,
qui ignora l’hora turmentada,
qui etern viuria sense bleix
una infantesa mai trencada,
qui el cor ha oblidat al relleix
d’un cingle ombriu i és tot mirada.
Sallent, 7-2-94

PD. D'un poema de Joan d'Irlanda. Gràcies, amics meus. 

dilluns, 9 de desembre de 2013

ASSAIG DE GRAMÀTICA AL TEMPLE

Oh, que cansat fastiguejada estic de la meva
esquerpa, vella, tan difícil terra gramàtica
i com m’agradaria d’alliberar-la,
milles o passes enllà,
on diuen que la llengua estrangera és culta
i noble, amable, estudiosa, respectuosa,
catalanòfila  i feliç!
Aleshores, durant les calades, els alumnes mormolarien
xiuxiuejant: “Com el ionqui que deixa la xeringa,
així l’alumne que abandona el seu curs",
mentre jo, ja ben lluny, em fotria
dels pronoms febles i de l’antiga dièresi
d’aquesta reïna del meu bolígraf tan egoista.
Però no he d'aconseguir mai el meu propòsit
i em quedaré aquí fins al trimestre següent.


Car sóc també molt covarda i rancuniosa

i defenso a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva esquerpa,
irregular, conjugada, fàcilment odiable gramàtica.

PD. Amb el permís d'Espriu, qui la __________-ava ;-)Bona setmana a tots.

dilluns, 2 de desembre de 2013

TIPOGRAFIES

El van posar en una peanya, però degut a un error tipogràfic es convertí en pestanya. L'ídol caigué perquè pesava massa. 

diumenge, 24 de novembre de 2013

LEIPZIG (5 dies)

El mercat de Nadal a Leipzig...de postal!!

Demà i fins divendre seré en aquesta ciutat, amb 12 alumnes i una representació de la meva escola. Potser recordareu aquestes línies sobre Istambul, que vaig escriure l'any passat. El motiu és el mateix: participar en un projecte europeu finançat per la Comunitat Europea, on nosaltres som socis juntament amb Leipzig i Montluçon, i els capdavanters del projecte són d'una escola per a adults d'Istambul.

Caminarem, menjarem, parlarem, riurem, aprendrem, esbocinarem o destrossarem l'alemany ("Was??"), cuinarem, contrastarem opinions, beurem cervesa... i probablement ens fotrem de fred. Però amb humor ho suportarem tot. Per si de cas, bon calçat, capes de roba, gorros i bufandes i diccionaris bilingües. 

Hi ha el silenci, i Bach. I enmig, potser Déu...

Ah...i m'emocionaré sobremanera davant la tomba d'aquest homenàs... Johann Sebastian Bach. Brindaré per vosaltres...  Fins a la tornada, GESUNDHEIT!!






dimarts, 19 de novembre de 2013

TANGOS TARDORALS

Ballem tangos sota els arbres. Arrebossats d'aire, per por a enfarinar-nos de mentides. En intervals mesurats, petons d'anacrusa, sospirs entre tercets, canvis de clau (aquesta obrirà el pany). Fem ponts com diftongs, sense consonants, entre llavis. Cremen les fulles a la branca, incendis d'ulls en les conques més pregones.


divendres, 15 de novembre de 2013

A LA CASSOLA

Aquest conte em va semblar genial el dia que el vaig veure escrit. El vam perfilar a 4 mans, i encara ric (espero que E. també) quan el recordem. Gràcies per haver-te conegut :)

La cassola va anar caminant, ajudada per unes potes que en sobresortien, pel costat de les vies. En veure que els llums del tren se li acostaven massa, el conill va sortir de la cassola. Volia una segona enèsima oportunitat.

dimecres, 13 de novembre de 2013

800 CANTIRETES


El fang que he funyit per dissenyar i coure els càntirs comença per totes les lletres de l'alfabet i duu gravada la inicial del vostre nom. 

PS. La foto és meva. ;-)

divendres, 8 de novembre de 2013

SÓC ALGÚ A QUI ALGÚ ESTIMA

Escoltar, fer 30 minuts de cotxe per saber que encara hi són i hi seran tot el temps que calgui, escriure poemes, respondre trucades, contestar correus electrònics, demanar traduccions de poesia eròtica... Gràcies, sempre. Us duc al cor.

PS. No feu cas de la lletra, només de la música i de la magnífica interpretació d'aquest noi. 

dimecres, 6 de novembre de 2013

VIL-LINGÜISME

biosfera.cat o cera amb dents


No, no em passa res... o sí, i ja se'm passarà. Ara per ara, estic en estat de xoc...o...lata, d'aquella que taca i no se'n va (en va). Mireu, resulta que una, que és filòloga de dilluns a divendres i cantireta tots els dies de la setmana, divendres i 13 inclosos, té el mal costum de posar uns fulls escrits sota una tapa amb un llum molt potent a sota que fa que, si et descuides, i entre la foscor i l'escalfor (orgia de paper ne diríem) i les entrades i sortides amb fregament inclòs (aiaiaiai).... se multipliquen, els molt/poc assenyats, i clar, entre que els reparteixo i el bolígraf blau obre meravelles (o era llaunes?), ne surt això de la mollera. Jo, per si de cas, ja he demanat hora al metge per vacunar-me. Se preveu una invasió des de Gibraltar, pinyó-fixo-amunt, fins arribar a les formoses, verdes i humides terres d'Escòcia, on ja saben què preguntaran per fer-se independents. Apa, i ara a llegir una estona, i ja me direu si faig testament o demano hora al notari, amb qui m'uneix la continuació d'una bonica amistat, o compro un hortet i hi faig raves (o "raves", que ve a ser el mateix, no?)

                               ESCRIU UNA FRASE AMB "LA SON":
                   My son is stupid (crazy).

dissabte, 2 de novembre de 2013

KIMONO, JO??

sinyora mirant a llevant...o al Japan ;-)

"No, que no cal que te posos lo vestit de judo per anar-hi....i no sé què és un futon...que dius què li passa al teu cosí Fujiyama?...ah sí, que era Jiujitsu...no, calla, Hitachi?... No, sa mare, son pare era Subaru....ostras, no m'ho diguis,...sí, era Teppanyaki!!...aquí, on?...vés, agafa les espardenyes de les Tortugues Ninja per si hem de córrer....que conto que hi haurà algú que tornarà fet un sashimi a casa...goita, ais....si sembla que l'hajon tropellat...pobret....aixines, que a la Fira hi han posat un saló de costura i mànigues?...ah, pos anem-hi...vull dir anima't... o era anime?...."

PS. Hi ha eventos que hom voldria evitar....però pels fills se fa tot i més. Mos hi veiem ;-)

dijous, 31 d’octubre de 2013

CUIRASSA



I potser clavant-se la cuirassa de la castanya serà diferent en el tracte. I fins i tot no llevant la pell als moniatos li vindrà l'amargor a la gola. I afinant els pinyons dins dels panellets li podrà explicar aquest dubte que té. I obre un llibre de poemes a l'atzar, i s'hi capbussa sense roba, amb el deler de renovar la pell, i l'ànim, i aquells grams d'un mateix en elevar-se el cos per retornar a néixer en el vers blanc.

Inspirat per AIXÒ.

dimarts, 29 d’octubre de 2013

REÏNA

Fes-te reïna del cos.
Festa. Solc.
I d'un cop de vent
la dièresi es féu 
piga en la seva pell...

divendres, 25 d’octubre de 2013

LOCUS AMOENUS


Ets el lloc millor del món. Sense preposicions, només amb proposicions.

dimarts, 22 d’octubre de 2013

GINO-ART

 
Dibuixa molt bé, i l'autora del dibuix (perdoneu l'esmena, no és la seva germana) escriu coses com aquesta: 


Tinc un forat al cor.
Si em deixo anar, amor meu,
traspassaré a l’altra banda.





I com dirien els clàssics: "La brevetat és la germana del talent." Anton Txèjov. Gràcies!

diumenge, 20 d’octubre de 2013

TORBAR-TE...

Algun dia, segur...un petó ;-)
Treu l'arç de l'abraçada. No fereix tant l'espasa de la ç com el tracte continu entre l'alè i el perfum de la pell. Sóc arracada de les paraules que escolto. Tatuatge fet amb oli: amorosir-te el pa amb la sal del meu verb, guardar les engrunes per trobar-nos a taula. Icona als dits, pregona com els teus ulls. "JO també".

divendres, 18 d’octubre de 2013

BUSCA


Tenia un bon cor, aquell matemàtic. Sense prestació per atur, sense casa on aixoplugar-se ni un miserable llapis on escriure les seves fórmules, es va entregar a la policia, que el tenia en busca i captura, per haver-se menjat les rels quadrades de tots els números de l'hemisferi nord. I és que, en un bon brou, li havien solucionat més d'una nit insomne degut a la gana....

dilluns, 14 d’octubre de 2013

A cal metge

"Miri, si els ronyons li fan la dièresi, mos estalviarem la diüresi. O era els diftongs?" 
"Sinyora, vostè deu ser filòloga, o filòsofa, no entenc ré."

Bon dilluns a tots :-)

divendres, 11 d’octubre de 2013

GPS

Com he arribat fins aquí?


El cotxe s'atura. El conductor marca uns números al telèfon mòbil per al GPS. Sona una veu melodiosa:

- Sou el servei de GPS?
- Sí. Digui'm.
- Miri, que m'he llegit el manual d'autoajuda, i no m'hi surt el que busco. I faig tard...
- Ah... és que som a divendres per la tarda, i ja estem de celebració del Pillar's Day.
- Miri, jo he pagat una quantitat indecent de diners per aquest coi de servei que diu que te troba l'ex-nòvia en una manifestació a la Plaça Catalunya, i ara me dieu que com que és divendres, i que celebreu el dia dels Ace up the Sleeve's Day... o com carai se digo...
- Si me diu exactament què vol... i no és gaire difícil, li aconseguiré. Però tindrà un sobrecàrrec.
- Va, vingui vostè amb el càrrec i el sobre. Mos posarem al sobre i ja me'n faré càrrec jo del que passa després.
- Vol una cita? Amb la persona que ara li parla?
- Sí, però ara faci'm el fotut favor de dir-me on heu posat LO FUTUR.
-  Ah!! Haver-ho dit abans!! Pos agafi embranzida, posi el comptador del quilometratge a gener del 2015, premi l'accelerador i...feliç no-retorn.
- Quedem el proper cap de setmana, nena? Te'n recordes que estàvem parlant-ne...
- Ja sabràs tornar?
- Si prens el teletransportador, te duré al FUTUR en un dir "Mas".
- Más? Mas?
- Què dius? Ara no funciona aquest botó de l'any. No corre més enllà del 2014... què curiós... 
- Els pressupostos no deixaven fer plans fins més enllà dels 18 mesos. I ara, els deixem amb una cançó que es farà popular cap al 2016....

Per saber com he arribat fins aquí, premeu aquest botó: AQUEST!!

dijous, 10 d’octubre de 2013

(G)ASTRÒNOM

blogs.cuina.cat

Sopa la cullera. Resta ganivets al plat. Mira't les engrunes al mirall: ets un pur sospir dins la llavor d'una pera, un rastre d'aroma en les (p)ostres. Óssa als canells, un devessall de pigues conforma la constel·lació del teu sopar. L'horòscop d'aquesta nit pronostica un context idoni per al foc i l'aire. Saps? Podries esllavissar-te amb sucre, si m'enyores...





dimarts, 8 d’octubre de 2013

NO!!

En memòria de la noia de 14 anys assassinada a mans de la seva parella de 18, a Tàrrega, ahir al vespre.

diumenge, 6 d’octubre de 2013

SEU PROP MEU...

David Martí, "Cadires"

Bec la saliva de la teva boca que embadoca. Tinc bosses amb el teu perfum per quan se m'esgoti damunt la pell. I se'm curen les nafres d'or(t)ografia amb la teva sina entreoberta...








divendres, 4 d’octubre de 2013

RODAT

Duchamp. Del blog quadrogiz.blogspot.com

"Les bicicletes sempre tenen la intenció de viatjar desordenadament."

De la inspiració d'un alumne a classe. :0)

dimecres, 2 d’octubre de 2013

BOLA DE VIDRE

dels blocs.tinet.cat

Contra tot pronòstic, el bufó va guanyar les eleccions estatals. I és que el rètol era predictiu: "Val més votar el boig conegut".



divendres, 27 de setembre de 2013

TALAIOT

"Estava pensant... la cua aquesta, a la ce, la podríem treure. I aquest punt que sembla de pols entre aquestes lletres, també. M'agraden les coses clares... no sé, quan sento parlar als indígenes, és com si em fessin mal les orelles. Amb una aixada i un....com ni diuen d'allò?...si, home, allò de pedra que sembla una cabana... amb quatre llaunes i una pedra negra els podrà fer servei d'escola. Perquè, si no els agrada el nostre idioma, què hi farem. El seu ja no serveix de res. Bé, doncs guten tag i auf wiedersehen."

En contra de la política balear, i de tot el que representa matar una llengua. Perquè sense llengua no serem mai un poble. 

diumenge, 22 de setembre de 2013

EM VAN PLANTAR


EM VAN PLANTAR from Alba Pifarré Amigó on Vimeo.

NOT(ÍCI)A U:

Alba...gràcies! Anna...gràcies! I tantes gràcies va tenir la Tardoral que no cap aquí, ni en els meus llavis, l'afecte que, sempre generós, us dedico quan recito. Un somriure emocionat traspassa aquestes línies per arribar de pantalla a pantalla. (En propers dies tindreu foto de grup, presentació i poemes escollits)

NOT(ÍCI)A DOS:

La cantireta és finalista d'un premi AQUÍ. 

dimarts, 17 de setembre de 2013

AI, FIL MUSICAL!

www.funjdiaz.net

 El tsunami musical que avançava des de Portugal tenia mal pronòstic: a Zamora s'ensenyava a cantar fados en lloc de sarsuela. El Govern, ingovernable des de la caiguda de la comissió olímpica, havia après, d'un enxaneta esquirol, a fer castells a l'aire. I a la ràdio sonava aquella cançó tan bonica: "Lovesindier...", de la mà de la propera guanyadora (" Déjame que les hable yo en su idioma, vida mía") d'Eurovisón, Anne Bottle of Tejas Verdes.

dilluns, 16 de setembre de 2013

TARDORAL POÈTICA A VERDÚ


TARDORAL POÈTICA A VERDÚ. DISSABTE 21, a les 8 del vespre, a la Fundació Tekhnikós. Verdú (L'Urgell).



Hi serem tots: a la cadira, a la sala, al pensament i en el vers alliberat amb l'alè. Procurarem trobar el punt on els ulls s'il·luminen perquè la paraula ha encertat el moment en què la metàfora esdevé significat en la vida de cadascú. Procurarem fer-vos sentir que pertanyeu a la llengua catalana, la que ens basteix, ens dóna vida, ens emociona i ens acomiada. 

PS. El blog que ara llegiu és un dels 5 finalistes als premis STIC, en la categoria de Literatura. Ara toca esperar...;-)

diumenge, 15 de setembre de 2013

IRA...RA, RA!

Com que les mosques no el deixaven menjar, el practicant de ioga va demanar ser reencarnat en insecticida. No havia comptat amb que, degut a la bonança econòmica, ara se mataven a canonades, amb el beneplàcit de l'exèrcit pacifista, que ho feia a bufetades. 

PD. Me'n falta un, de conte. sobre els pecats capitals. S'admeten idees SOBREres, perdó, volia dia GOLAfres...

dijous, 12 de setembre de 2013

MISÈRIA (iii)...PRESTO!!

 Per al JP, que em té el cor robat, i per altres que també...que sou TOTS!! Gràcies!

MISÈRIA

Aquell mag era tan pobre que hagué de menester l'aval del conill del barret per comprar-se'n un de nou.

dimecres, 11 de setembre de 2013

AMUNT, CATALUNYA!

Bona diada a tots. Algun dia ens veurem lliures del jou... mentre, via catalana a la independència. Que ens vegin, que ens escoltin, que ens fotografiïn. Deixem petja, no ens esborraran. I la pell a punt per a les 17:14...


dilluns, 9 de setembre de 2013

COBDÍCIA


No en tenia prou de fer màgia amb els bitllets de 50€ dins les butxaques de la seva xicota, sinó que a més li posava les banyes amb els seus millors sostenidors.

dissabte, 7 de setembre de 2013

NO LISTEN THE ASK


"La turista olímpica quería depilarse, pero la esteticién madrileña no entendió la pregunta, y le quitó con cera el poco inglés que ambas sabían".

Microconte que ha sortit de veure aquesta sinyora: VEGEU-LO AQUÍ 

dimecres, 4 de setembre de 2013

CUIDA'M

Cuida't molt, em dius, com si fos possible que me'n descuidés. Cuida'm, ni que sigui en la distància, de la manera que ho fan els que no tanquen les finestres per por a trobar la gràcia als homes-llop, i per por a ser devorat mentre imagines altres escenaris (m)entre llençols...Perquè en les taules, i en els silencis, juguem a escacs en les torres de guaita, barrejats en el gris indefinit de la claror dels somnis no acomplerts i la nit. Respirem. I saltem entre línies, mestres de l'esgrima literària, com el punt volat de la ela geminada...

Goldfrapp - Drew from Mute on Vimeo.

dijous, 29 d’agost de 2013

GOLA

Li ha promès tantes tardes de gola amb el seu cos que, quan finalment arriba el moment, li diu que gràcies, que prefereix tenir una tarda esbojarrada amb un pastís de xuxes, que almenys es fonen en la boca que toca, i uns quants capítols de "The Big Bang Theory". I que aquesta ressaca es cura amb una mica de bicarbonat i dosis considerables de música heavy.

diumenge, 25 d’agost de 2013

LUXÚRIA

desitjat d'ací

Li diu que no pateixi, que serà una obra d'art. Que molts al món sospiren (de nit i de dia) per tenir-ne una. Que no dura gaire però l'efecte és al·lucinant. Ara mateix ho fa amb ploma. "Tinc moltes pessigolles...i la sang me fa cosa, me desmaio només veure-la."  "No pateixis...això no és cap tatuatge." "Ah...escolta, i a què et dediques?" "Escric poesia eròtica, saps?... Si gires una mica la cama, ara a l'engonal...perfecte!... Ehem, encara no sé com te dius...amb què rima luxúria?"

dijous, 22 d’agost de 2013

Avui cometo 46 pecats ;-)

Servidora no se diu Dorothy, ni fa fotos com en Henri, ni sap tocar el piano com en Charles, ni escriurà una novel·la que enaltirà les biblioteques i la memòria dels llibres universals, i tots nasqueren un 22 d'agost... però a fe que us agraeix moltíssim que sigueu amb mi durant aquest dia, al cor, al cap i fins i tot a l'orella (altres parts del cos, me les reservo per a la intimitat...) Petons retornats amb escreix.

El aburrimiento se cura con curiosidad. La curiosidad no se cura con nada.  
La brevedad es el alma de la ropa interior.

DOROTHY PARKER

"No pienses. El pensamiento es el enemigo de la creatividad. [...] Simplemente dedícate a hacer cosas."

"Escribe una historia corta cada semana. Es totalmente imposible escribir 52 malas historias seguidas".

RAY BRADBURY

A la meva manera, també prenc el sol, hehehe








dimecres, 21 d’agost de 2013

SOBÈRBIA

elblogdetradux.blogspot.com

Des que l'havia deixada, se trobava divinament. És més, era el centre d'admiració de tothom. "Posa't de costat, no, ara de l'altre...Saps què? I si te pintés com si tinguessis mal de fetge?... Encara no entenc perquè te'n trobava, de mona...I llisa, lo que se diu llisa, n'ets un rato llarg...deu ser que de prop, totes les models guanyen en bellesa interior, eh?" Al fons, el quadre protegit la fulmina amb els ulls, i se sent una rialla sarcàstica que fa tremolar els murs de la sala. "El nostre clau sí que va tenir història. Perquè te penses que te coneixien per Nardo?"

PS. Només em falten 4 anys per als 50. I 50 anys menys per als 100. I 21 per a l'Imserso.

dimarts, 20 d’agost de 2013

FINAL FELIÇ (enveja)


Tanta enveja tenia el poeta de l'aire que ella respirava, que només l'inspirava. A força d'insistir va expirar, esbufegant,  dins d'un poema eròtic.

PD. Tota la setmana en tindreu un. DIJOUS SERÀ DE GULA... en faré 46.

dimarts, 13 d’agost de 2013

SÓC UNA ARRACADA

Arracades d'"OH!"

Enroca't. Enrosca't. Fes-me traus de bava al coll i a les orelles. Que la natura s'embadaleixi en veure's tan fidelment reproduïda en mi. No creguis que l'òxid em desmereix... tot, per efecte de l'oxigen, es fa memòria...i tu i jo no serem més joves per respirar, però abans, trena'm totes les síl·labes que em vesteixen. Si em mires bé, sóc lira i sóc parra: de la paraula depèn el meu so (algunes paraules tenen el do de fer-nos una mica històrics en l'univers), i del vi que compartim a taula ens el bevem en cada plec de pell que estimem. No facis cas de les llunes, totes diuen mentides: ens atrauen i ens amaren d'aigua en la platja de la vida. Desitja que tots els ulls siguin per a tu i sospira perles, admiracions del cos nu, la joia.

Eveline by Nickel Creek on Grooveshark

dimecres, 7 d’agost de 2013

I un dia



I un dia el camí es fa planer. A banda i banda hi neixen els esbarzers de les decisions, les baies dolces encara encastades en la tija espinosa. Al fons, un retomb no gaire pronunciat on arrecerar-se de les males experiències... deixem-los esbufegar mentre nosaltres pugem, sense esforç, per les venes del cor. A l'esquerra, el llac dels nostres somnis. No hi pesca ningú, tots saben que les truites somien ser sirenes, les sirenes somien ser Ulisses, i Ulisses no vol tornar a casa pel camí més curt. Penèlope teixeix xarxes socials en el teler dels escots, i el camí mostra un mirador d'ocells de bons auguris. Mengem pa saborós, amb bocins de nous pensaments i de panses per a la memòria. Vine a caminar amb mi, sigues valent i tingues fe... farem via amb un càntir sota el braç. A la llarga, tots es basteixen amb aigua i fang.

PS. Gràcies per tantes paraules de coratge, amor i amistat que em vau dedicar en el dia del meu 5è aniversari. Espero posar-vos aigua ben fresca un quant temps més... ;-)


dimarts, 6 d’agost de 2013

FAI 5 ANYETS!!


Servixco aquet pot (post, post...) per fer allò que diuen "qui no té fenya lo gat pintina". Mentida perquè lo meu no se dixa pintinar ni abraçar sisquere. A vere... per on anava?... desbarro.. no, desfango, que sóc la cantireta... Ah, pos us deia que m'he dedicat amb nocturnitat, premeditació i ale!...ale!!...alevosía a fer això que lligireu a sota, çó és DESMEMBRAR la cantireta. I com se fa? Pos se li dóna una quantitat x de xicolata, una de a d'abrecocs i una de b de brenar, i tindrem la sigüent equació:
                                            a+b = x

I ré, que gràcies per ser qui sou, que m'heu acompanyat en aquestos 5 anys de teràpia gratuïta, i que Nostresinó vos hu pague amb lo que més gràcia us fasso: xiquets en banyador esqüet, sinyores en lo mateix, llangonisses, crusants, petons i abraçades sense bava però amb intencions, etc.

PD U. Aquí tiniu la meva llista de neures: CRANC (sabreu perquè surt un cranc a ca la cantireta), MONTSONÍS (gràcies, E. i R., per aquell vespre mític tan entretingut...), MIRALL DE LABERINTS (prosa poètica sobre la poesia), CORRÓ (quina nit, Núria i Sintu, i totes les cares que vaig veure de prop...), TERRA ( m'han plantat 2 cops, i encara lluco...), i finalment, el primer mes d'aquet blog,  AGOST 2008.



PD DOS. Per a vosaltres...!  Sou magnífics!! Si vos ho diu lo Wynton, és que és vritat!! :D

diumenge, 4 d’agost de 2013

GASTROTECA D'ALEGO WARS

los de www.fanpop.com n'hi tenen la culpa 

DormiLEGO: pos això, tot i que les joguines de la marca no estan fets a Lleida, i no tenen ré a vore amb aqueta paraula . "Lo Selmo sempre diu que lego ve, i tarda mitja hora en atxecar-se!"

aiguATXIM = encostipamenta mentre se crema la cansalada a l'aigua. No s'encomana. "Cloti, no vaigos a fer aiguatxim, avui, que s'ha girat marinada i agafaràs rèuma als ginolls."

VENI, VIDI, VINÇON = si los Romans haguesson fet una bottega a Barcino, lo més probable és haguésson posat això a la façana.

nOVELLA = corder contestatari i nihilista. "La novella que té lo Pep és tan redícula, qu'enlloc de dir "Be" diu "Ce"!!

XARANGUITO = melodia empegalosa vora mar. Pot ser que sigo de sardina, o de sípia, o de EAU d'Arròs a la cassola. "Nirem al xaranguito de Cambrils, que lo de Salou ja'l tinim molt vist!"

TROSSINO = "La iaia Trudis diu que posar trossino a les bledes és de covards." (Tossino és com diem lo porc a l'Urgell)

FACISTÒTIL = suport pocasolta de partitures. "Lo Mossart tinia uns facistòtils que només feien qu'amprenya'l. Diu que per això no va acabar lo Rèquiem."

TRINXAT A LA CERDANYA = sinyó maleïnt la col, la patata i suant la cansalada mentre tresca pels cims de vora Puigcerdà. "L'Anselmo ha nat a txafurnar neu aquet cap de setmana, i ara li diuen lo Trinxat a la Cerdanya."

PD. I per fer lo bloc més aufanós, se vos convide a no fer escarafalls i dir-me què vos semblen les paraules: "cantireta, aigua, nansa i fang". Aixines serebro que dimats fai 5 anyets... No sigueu astopencs, venga!!





dissabte, 3 d’agost de 2013

TRANSLÚCIDS


Hi ha 9 coses sobre les que la llum incideix:

D'aquest geni dels ulls

La primera és els teus ulls verds. La segona és la teva pell tan blanca. La tercera és la veu que sura entre el tenor sublim i el baix que somou la part de l'escorça que em caracteritza. La quarta, el sol ponent-se dins de l'aigua de la piscina. La cinquena, els cogombres abans de rebre l'oli sagrat. La sisena, el perfum dels tomàquets quan els tallem per contemplar-los, com si fossin el mirall de l'estiu que arriba al seu zenit. La setena, la teva rialla fent-se llampec dins meu. La vuitena, la teva mà mentre bateja els meus cabells amb epítets sempre diferents. La novena, tu. 

PD. Dimarts dia 6 faré 5 anys de bloc. M'agradaria que ho celebréssiu amb mi, amb qualsevol cosa que us suggereixin les paraules "cantireta, fang, nansa, aigua". Sense vosaltres, aquest bloc no hauria arribat fins on és. Gràcies per tantes coses, amics. Perdoneu per no contestar els vostres comentaris. Ja ho estic esmenant...

dijous, 1 d’agost de 2013

DES-DENT(d)EGAT

La nostra gata s'hi assembla. Gat de raça "calico".

I avui serem a cal dentista de les ratetes, que no saben escombrar l'escaleta ni agafar l'escombreta, per netejar la boca i potser treure una dent... S'estarà molt quiet, amb la seva mà entre les meves, mentre el coratge va de boca al cor i al cervell, i corre entre les venes, i hom pateix per aquesta maleïda escaleta i el dineret que corre graons avall. Un reialme invisible, aquest nostre, en què jo faig les veus en off i ell posa els somriures i les rialles, i no hi ha mai guió fix. Una "sitcom" a l'estil cantireta, vaja. Com en les dents de gat, que no semblen capaces de rosegar un conill, per la mida, pel pèl suau que les envolta per fora...







dimecres, 31 de juliol de 2013

DIS-ME REÏNA, no reina...

jaumeoller.blogspot.com.es
Si m'estimes, digues-ho al vidre de la finestra. Que s'enteli perquè el teu cor encara ensopega amb les cendres calentes de la foguera on cremem, a les nits, les paraules que ensinistrem de dia. Si m'estimes, posa l'alè clar damunt de la lleixa, que la llar de foc sigui congruent pel lloc i la funció que li correspon. Si dius que el teu/meu cor et/em pertany, sigues valent per encarar-te al personatge del mirall, als matins, que els defectes també m'escauen, com el serrell llarg i aquella faldilla que no serà motiu de cap quadre realista. Si et vénen llàgrimes als ulls quan penses en tot això, eixuga-te-les. L'amor consisteix en alegrar-se d'estar viu i de que l'altre també n'estigui. Jo sóc valenta: he fet tot el que he esmentat a dalt, molts cops. Per tantes coses, agraeixo que m'estimin. Sense merenga, sense ama(r)gar-se, sense retrets. No sóc reina de res, només REÏNA, substància que lliga l'arbre a la terra i a l'escorça, o CÀNTIR, recipient fet de fang, humil i simple, que reté l'aigua fresca sense necessitat de nevera...

diumenge, 28 de juliol de 2013

SOUL FOOD TO GO

Si la posen en un lloc públic, me posaré a ballar... Algú me vol de parella? Des que tenia 15 anys que m'agrada. La relaciono amb l'estiu, la calor i amb ser feliç, perquè sempre me posa de bon humor. I a vosaltres, quina cançó us alegra el dia?



PD. Ells són els esplèndids "Manhattan Transfer". Aquesta cançó pertany al seu disc "Brasil", editat el 1987 per Atlantic Records. Trobareu més informació AQUÍ.

dissabte, 27 de juliol de 2013

FEELING GOOD...

Treure's la roba, sense mandra, sense càmera ràpida, sense perdre de vista els que ens miren. Deixar-la ben plegada vora la bossa. Assegurar-se de cada moviment, de cada porus obert per cada pestanya tibent. Posar-se bé el banyador, amb innocència, vora les natges. Deixar les ulleres. Entrar a la piscina. Fer-se el mort i deixar que l'aigua acaroni cada plec de mi. Pensar-te intensament, molla. Tot estil de natació esdevé congruent. Bóts de salvació de lycra vénen a rescatar-me. Si no hi ets tu a dins, passeu de llarg.

dimecres, 24 de juliol de 2013

SOMIAR DESPERTA, PRESA 2

La Renfe ens hauria de fer un monument per permetre que molts i moltes vulguin un vagó per ells solets a l'estiu, en estacions sense fantasmes, per a gaudir de la companyia.... Mentre no passa, la lletra del senyor Phil Collins ens transporta a un crescendo memorable... tanqueu els ulls, somieu... és gratis... ( La Cantireta prefereix un altre partenaire, lo Tom Cruise no me fa gaire lo pes...)

PD. La pel·lícula és "Risky Business", i la senyora despampanant se diu Rebecca de Mornay. 

dimarts, 23 de juliol de 2013

AMOR, Pat Boran

Un poema deliciós per a unes persones encantadores: "Love", del Pat Boran, del seu llibre "Familiar Things", Dedalus Press, 1993. (pàgina 71) GRÀCIES....!

1

Res no té sentit
excepte l'amor
en l'espai on l'espai hauria de ser
i tot el que d'ell s'espera.

2

Res correcte
en el cor de les coses,
el cos de les coses,
rondant en la pluja.

3

Amor: el rellotger
dorm, la seva invenció
volta lliure pel món.

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca.





diumenge, 21 de juliol de 2013

TUIT...piu...pioc?

Aquesta és una mostra de lo que dóna de sí la Cantireta en el proceloso mundo (?) del tuiteig, tuteig, voseo, tuteo, etc.

! L'energia de 2 cossos besant-se a l'estiu en un cotxe pot encendre, al menys, una foguera a 0'5 km de distància.

!! Hi ha ulls verds que no encomanen enveja.

!!! Només quan llampega veig el teu rostre fuetejar-me intensament.

!!!! Els únics que no piulen amb gràcia són els corbs, amb el permís de l'Edgar Allan Poe.

!!+!!! El cotxe és un microcosmos amb possibilitats infinites per al Big-bang.

!!!+!!! No vull ser famosa. Em conformo amb ser mossa, bona mossa.

!!!+!!+!!   T'escric tuits breus per a fer-ho llargament sobre la teva pell, quan no siguis virtual.

dilluns, 15 de juliol de 2013

BALLO TANGOS

un tango entre ulls

Pel costum de respirar deu ser que ens evadim... en aquest oxigen domèstic que se'ns suposa tan dòcil. I el fet de tenir-nos al davant ens fa fitar la taula, per foradar-la amb l'ànsia. Pel costum de saber-nos el color dels ulls, no cal mirar-los en el ponent de la tarda. I el fet de la pell al descobert, sempre evident, no la desitgem més prop, pel costum de l'estiu exacte en les seves conseqüències. Pel costum de saber-te gairebé tots els topants més esmussats, no em plauen menys, ans al contrari... pel fet de ser teus, voldria que me'ls deixessis dibuixar, resoldre, finir... Ballo tangos amb els teus dits, pel costum de tocar-te.

I don't wanna lose you by Tina Tuner on Grooveshark

dimarts, 9 de juliol de 2013

AFERRAR-SE


La pedra es fa sorra. Els cèrcols més tossuts cauran com les pestanyes caduques en els ulls sense vida. Les torratxes, als nostres peus; els ulls vigilants dormen sense recança de tenir-nos pintats als balcons. Ens podríem fer de ferro, com escarpes els braços que ens emmotllen l'un en l'altre. Aquest aire que no és de sucre ens venta. No sé dir-te res que valgui la pena. M'agafes la cara entre les mans i em fas un altre petó. Si no m'abraces ara, sortiré volant... 

This Isn't Everything You Are by Snow Patrol on Grooveshark

dissabte, 6 de juliol de 2013

MESSAGGIO NO GAIRE URGENTE

 GE Building, Lunch atop a Skyscraper, 1932

Li enviem un messaggio quella ragazza?... Sí, home, la de la faldilla nera... Tardarà en arribare... la velocittà del vento, la direcció, tu que ets guenyo é io que escriuré en italinglish...Sí, home, fot-me ara la pasta alla arrabbiata al paper... No, que està staccato... i quina mania amb cantar-me òpera cada cop que te demano que me facis cas!.... qualsevol dia tindrem una afonia... i no podrem tornar a casa... i ara, què hi poses al messaggio? ....Apa, que poètic!... Ai, Kurt.... tu faràs fortuna...tot i que en alemany no hi pleguem nothing... keine worten, es diu, vaja...ai...ai...aquella ragazza és un ragazzo...merda, merda... no.... ai, i allò no és la funda d'un violí... ostimeta.... Giuseppe, il tuo fratello... ha posato la gamba.... que si vull gamberetti?... Mira, Giuseppe, la tua mamma està bonissima, però io non voglio sare il tuo cugnato, eh?... ah... mi pensava que no m'hi capiva... sí, sí... io, que me fai l'orni...cosa è un orni?... é un uccello de la Catalonia...dal mare...no, no, que me fotré de lloros... Loro, del Giuseppe?... què dius del lloro del Giuseppe?...no entenc ré, tu... Sí, Giuseppe, Re, dopo del Do... afino... lalalalalala...ascolto, ascolto...."Va pensiero..."

PS. perpetrato in catalano e italiano collaborazione als Relats Conjunts di cantireta, que no ascombrava l'escaletta ;D